Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Història’ Category

Tal i com podem llegir a la pàgina 50 del llibre “Estampes blanenques” del senyor Pruna, cada 25 de novembre -diada de Santa Caterina- joves blanencs i blanenques recorrien els carrers de nostra vila amb sogalls encesos  i encenien fogueres per recordar que molts anys enrere, a 1650, Sant aCaterina ens havia deslliurat de la terrible pesta. Aquesta tradició es va mantenir fins a 1936, quan va desaparèixer de les celebracions blanenques, fins que enguany l’hem recuperat.

El passat dissabte 20 de novembre des de l’Agrupament Escolta i Guia Pinya de Rosa (El Cau de Blanes) es va organitzar la recuperació de la tradició blanenca del Vot de Santa Caterina. A les 7 del vespre tots els Escoltes i Noies Guia del Cau (alçant els fanalets i torxes que varen construir ells mateixos) varen avançar en processó pels carrers de Blanes, des de l’ermita de l’Esperança fins a la Plaça dels Dies Feiners, acompanyats dels capgrossos i grallers de la Colla Grgantera de Blanes, la percusió i els llençaflames del grup de diables de la vila i de Malgrat i les torxes cedides per Acció Cultural Es Viver.

Sortida des de l’ermita de l’Esperança.

Arribada a la Plaça dels Dies Feiners.

Els Pioners i Caravel·les del Cau amb les torxes que ells mateixos varen construir.

Per més informació sobre la celebració i la tradició de Santa Caterina llegiu l’article de Fèlix Rabassa al Cel Obert de novembre de 2010 (pàgines 17-19) clicant a la imatge següent:

Clicar aquest encapçalament de l’article per a descarregar sencer el número 84 del Cel Obert (article sobre Sant a Caterina a les pàgines 17-19).

Anuncis

Read Full Post »

Vot de Vila 2010

Ahir, diumenge 31 d’octubre de 2010, blanencs i blanenques vàrem anar a l’ermita del Vilar per renovar el Vot de Vila, tal i com han anat fent els nostres avantpassats, anualment, des de 1795 coincidint, o amb data propera, a l’aplec de Sant Rafel (fins fa ben poc es celebrava el 24 d’octubre, actualment la festivitat de Sant Rafel es celebra el 29 de setembre, juntament amb la resta d’arcàngels, Miquel i Gabriel).

Imatge de Sant Rafel a l’ermita del Vilar.

Va ser a 24 d’octubre de 1795 quan la santa imatge de la Mare de Déu del Vilar va ser retornada a la seva ermita original -després de passar un temps a la Parròquia de Santa Maria per demanar la seva protecció a la vila de Blanes durant l’invasió francesa (Guerra Gran)- i el Vot de Vila va ser ratificat davant el notari Manel Mirambell. D’ençà d’aquell 24 d’octubre, blanencs i blanenques anualment hem renovat el Vot de Vila a l’ermita del Vilar.

Aquí tenim un parell de fotos de la renovació del Vot de Vila per part de les autoritats civils de la nostra vila i el solemne Ofici celebrat tot seguit ahir, 31 d’octubre de 2010 a l’ermita del Vilar de Blanes.

Josep Trias, alcalde de la vila de Blanes, renovant el Vot de Vila sota l’emorosa mirada de la Mare de Déu del Vilar. Ermita del Vilar, 31/10/10.

Ofici de Sant Rafel. Ermita del Vilar, 31/10/10.

Després de 215 anys seguim anant al de Blanes al Vilar cada diada de Sant Rafel, renovant el Vot de Vila, tot recordant quan vàrem ésser deslliurats del setge estranger.

 

Més informació a l’escrit de l’amic Aitor Roger publicat a http://blogblanes.wordpress.com/2010/10/27/vot-de-la-vila-de-blanes-2010/.

 

Read Full Post »

Aquest passat cap de setmana a Blanes hem celebrat les 2es Jornades de Reconstrucció Històrica BLANDA AETERNA. Entre els dies 10 i 12 de setembre, hem tornat a retrocedir en el temps 2000 anys per aterrar a la Blanda romana. Aquí tenim un resum de les que hem dut a terme en imatges:

BLANDA, PARVA OPPIDA ROMANA

Amb la romanització el nostre territori a partir del s.III aC el territori que avui ocupa Blanes, s’anomenà Blanda, la forma romana del topònim indígena. Gairebé han transcorregut 2000 anys d’una de les primeres nostícies escrites de Blanda, que devem a l’historiador romà Pomponi Mela i a la seva obra De chorographia, on qualifica Blanda de petita població fortificada, és a dir, de parva oppida.

Programa Blanda Aeterna (programa en pdf).

CASTRUM I LEGIONARIUS

Legionaris de les legions LEGIÓ V MACEDÒNICA, LEGIÓ VIII AUGUSTA, I COHORS GÀLICA i I GERMÀNICA,  grups de soldats romans de Blanes, França, País Vasc i Tarragona varen habitar el campament romà (castrum) instal·lat a la platja i ens varen oferir simulacres de lluites així com la instrucció militar.

Campament romà.

Desfilada militar dels romans blanencs.

Instrucció militar de la Legió VII Augusta.

Tir d’artilleria romana.

GLADIATORIS

Vinguts directament d’Hongria, la Familia Gladoiatoria ens va oferir uns impressionants espectacles de lluita de gladiadors.

Familia Gladoiatoria.

THEATRUM I MUSICA

Pel que fa a la música, a Blanda Aeterna MMX vàrem gaudir de la presència del grup alemany Pätzold que ens varen amenitzar les lluites de gladiadors i ens varen oferir un concert amb el seu fantàstic orgue d’aigua.

Petit vídeo on podem escoltar el grup de música, a més a més de veure alguna activitat d’instrucció militar, així com dels gladiiadors:

I pel que fa al teatre , vàrem poder viure en directe una obra a càrrec del grup tarragoní Thaleia on es va mostrar la vida quotidiana civil a l’època romana.

Thalia.

CAVALLERIA

Els espectacles que reuniren més espectadors varen ser els relacionats amb la cavalleria romana.

Aus rapinyaires

També ens varen visitar un grup d’aus rapinyaires amb els seus cuidadors, els quals ens varen oferir demostracions d’enlairament.

Gamarús de Lapònia.

Mussol reial.

Mercat romà i zona de recreació històrica

Finalment voldria mostrar algunes imatges de la zona de recreació històrica, així com del mercat romà.

Fuster fent una llança.

Ferrers treballant en una arma de ferro.

Establiments amb cuina i begudes de l’època.

Aquest és el petit resum fotogràfic d’un blanenc que el passat cap de setmana va pujar a la màquina del temps per viatjar 2000 anys enrere, tot visitant la vila de Blanda.

Read Full Post »

Dins el cicle de conferències “Els carrers de Blanes”, aquest vespre de divendres Aitor Roger, historiador i tècnic de l’Arxiu Municipal de Blanes, ens ha ofert la conferència Josep Cortils i Vieta, pare de la Renaixença blanenca al Centre Catòlic de Blanes.

Maria Rams (presidenta del Centre Catòlic de Blanes), Aitor Roger (historiador i tècnic de l’AMBL, conferenciant) i Antoni Reyes (historiador i director de l’AMBL). Centre Catòlic de Blanes, 16 d’abril de 2010.

Després de la fantàstica conferència, del passat mes de gener, Theolongo Bacchio, blanenc heroi. Mite o realitat?, on Roger ens va presentar un personatge més aviat mitològic tal i com l’hem conegut (tot i l’efecte que li seguim tenint els blanencs i blanenques) aquest vespre hem aprofundit en un blanenc històric ben real que va viure a la Blanes de meitat-final del segle XIX. Hem començat la conferència situant-nos en el si del personatge descobrint que Josep  (o Joseph) Cortils i Vieta va néixer al carrer del Bellaire de Blanes a 7 de febrer de 1839, fill del mariner blanenc Bonosi Cortils i, la també blanenca, Margarida Vieta. De ben jovenet, amb només 14 anys, i després de quedar orfe de pare decidí emigrar a Cuba a fer fortuna, tal i com varen fer molts blanencs a aquella època els quals han passat a la història com a Americanos. I des de les Antilles, ja amb aquesta curta edat, començà a escriure i publicà els seus primers articles a “La Llumenera”, diari de Nova York fundat per catalans.

Placa que encara avui dia podem llegir passant pel carrer del Bellaire.

Amb 35 anys tornà definitivament a Blanes, amb una petita fortuna sota el braç per poder viure de renda per tal de poder dedicar-se exclusivament a la investigació històrica de Blanes i a l’escriptura. Cortils i Vieta era catalanista i impulsà la tertúlia literària, essent un referent per escriptors blanencs posteriors com foren Ruyra, Alemany i Borràs o Ribas i Carreras. Josep Cortils i Vieta es considera el pare de la Renaixença blanenca.

Cortils i Vieta fou un dels fundadors del setmanari La Costa de Llevant.

Soci delegat a Blanes de l’entitat Associació d’excursions catalana, Cortils solia fer sortides per a conèixer el territori. Podem llegir en una de les seves obres “agrupació de collades on han desaparegut boscos que han sigut substituïts per vinyes, en extensió desproporcionada als braços disponibles”, referint-se al paisatge de nostra vila un segle enrere.

Cortils i Vieta no només fou un personatge destacat en les lletres catalanes sinó que també ho sigué en el catalanisme polític. S’adherí al primer congrés catalanista (1880) i fou un dels signants del Memorial de Greuges que es presentà al monarca Alfons XII a 1885. Cortils també va ser delegat a l’Assemblea de Manresa de 1892  on es reclamava la devolució de les Constitucions catalanes.

Aitor Roger ens ha citat algunes de les obres del personatge com Poesies marinescas de 1878 o la novel·la de costums Castic de Déu y Cerca-nius, de 1893. Però la seva obra mestra és, sens dubte, Ethologia de Blanes, publicada a 1886. En aquest fantàstic estudi sobre les tradicions i els costums de la Blanes de l’època. Entre les seccions del llibre trobem “Caràcter moral” on Cortils ens descriu els batejos, comunions, casaments i enterraments a la vila. “Costums de festes de l’any” on trobem totes les celebracions de l’època en el calendari, per exemple d’entre les festes perdudes destacaria el viacrucis de Dijous Sant amb els tabernacles i els 3 nens vestits d’àngel que recitaven el famós a Blanes “… nostre senyor Jesucrist de la paga un nis” o la Fira de la Ceba que es celebrava a la nostra vila per Sant Jordi. Al llibre també hi trobem seccions sobre “jocs i joguines”, “cognoms comuns de l’època” i “preocupacions”. Sota el darrer apartat hi trobem costums ben curiosos i divertits com el de fer el senyal de la creu en sentir un tro (tot recitant “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”) o aquella broma que feien la canalla blanenca als seus companys més innocents assegurant-los que recolzant l’ orella a una roca llisa de s’Auguer sentirien les campanades de Mallorca… i els arribava la patacada, orella esclafada contra la roca!

Exemplar original d’ Ethologia de Blanes de 1886. Fons AMB. (És curiós veure aquest accent a Blánes).

Josep Cortils i Vieta va morir a Blanes el 6 d’octubre de 1898 després d’una llarga malaltia que, sembla ser, l’havia deixat paralític.

El llibre Ethologia de Blanes va ser reeditat a 1990 en motiu del gran homenatge pòstum que els blanencs i blanenques varen fer a l’autor. Entre els actes popular d’aquell 9 de setembre de 1990 es va celebrar una missa a la Parròquia, sardanes a la plaça de Theolongo Bacchio, acte institucional al teatre de can Vila (on Joaquim Ruyra va llegir una biografia de l’homenatjat) i , amb l’acompanyament de l’orquestra de Tordera, es va destapar la placa que batejà el primer tram del Passeig de Mar de Blanes amb el nom de Passeig de Cortils i Vieta.

Aitor Roger amb una imatge antiga del Passeig Cortils i Vieta i un dels dos retrats que han arribat als nostres dies de l’escriptor blanenc.

Per acabar m’agradaria ressaltar la idea que Aitor Roger ha llençat a l’aire insinuant que ja seria hora de reeditar Ethologia de Blanes. M’apunto a col·laborar en aquesta iniciativa. Cortils i Vieta s’ho mereix, Blanes s’ho mereix.

Llegir també:

Read Full Post »

Després de la conferència que Aitor Roger, historiador blanenc i tècnic de l’arxiu municipal de Blanes, ens ha ofert aquest vespre al Centre Catòlic m’atreveixo a respondre a l’anterior pregunta, amb certa decepció, amb la paraula “Mite”.

Inici de la conferència “Theolongo Bacchio, blanenc heroi. Mite o realitat?” per Aitor Roger. Centre Catòlic de Blanes, 21 de gener de 2010.

Aitor Roger ha començat fent-nos viatjar a l’època dels fenicis de Tir, fundadors de Cartago (814 aC.), per tal de situar-nos a una època de guerres entre Cartaginesos i Romans, presentant-nos la figura del gran dirigent cartaginès Anníbal i la seva aventura cap a Roma, on no arribà mai, que el va portar a travessar Hispània de Sud a Nord, travessà els Pirineus i els Alps però, finalment, va ésser derrotat pels romans, els quals van eliminar literalment del mapa la ciutat de Cartago, la 3a Guerra Púnica havia finalitzat. També hem viatjat fins als pobles i les tribus dels ibers, com per exemple el poble d’indigets de Montbarbat, que actualment encara podem visitar a terme de Lloret de Mar, i hem arribat a la Blanda Romana (fundada aproximadament al 50 a.C.). Precisament aquesta data de la fundació aproximada de la nostra vila ens revela que Theolongo Bacchio no podia ser blanenc com deien molts escrits, si més no de la nostra Blanda… Roger ens ha fet saber que a Itàlia hi ha via una altra població amb el mateix nom de Blanda.

Aitor Roger amb un dibuix de Roqué representant Theolongo Bacchio de fons.

La primera referència escrita que tenim de Telongus Bachius, tal com ho escric, data de 1543 i correspon al cronista castellà Florián de Ocampo el qual escriu que Bachius, personatge de Blanda, es va enfrontar a Anníbal a la 2a Guerra Púnica tal i com va llegir i fa referència a una “basa de piedra donde los blaneses pusieron después una figura suya, con letras y palabras latinas esculpidas en ella…”. Les paraules a que feia referència Ocampo eren les següents:

Extret de l’origen de la llegenda de “Teolongus Bachius: la resistència de Blanes al pas d’Anníbal“. Broch, Cortadella i Garrido, Universitat Autònoma de Barcelona. Estudi General 23-24, Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Precisament d’aquest fet “històric” en tenim un dibuix de Jaume Roqué, publicat a Blanes, cronologia històrica. Segle III a.C. – Segle XX de Jesús Crous.

Dibuix de Roquer publicat al llibre Blanes, cronologia històrica. Segle III a.C. – Segle XX de Jesús Crous. A la imatge (que no reflexa un fet real) es pot apreciar un suposat monument a Theolongo Bacchio alçat davant del Palau dels Vescomtes de Cabrera, a l’actual Plaça de l’Església.

Avançant en el temps fins als nostres dies, Aitor Roger ha anat fet referència a diferents personatges tan importants a la història de Blanes com Roig i Jalpí, Cortils i Vieta o Coma i Soley els quals, cadascú al seu temps, van seguir citant a Bacchio com a blanenc històric que “va plantar acara a Anníbal”. Fins arribar al segle XX on Jesús Crous ja escriu al seu llibre Blanes, cronologia històrica. Segle III a.C. – Segle XX “és una llàstima que tanta bellesa no sigui veritat”.

Per acabar Roger ens ha mostrat la recreca feta en l’origen del bateig del carrer perpendicular al Carrer Ample com a carrer de Theolongo Bacchio. La preimera referència escrita on apareix el nom del carrer és al 1877. En aquesta part final de la conferència hem après curiositats de la nostra vila, com que el 1740 un fort temporal va colpejar la costa blanenca, les onades varen arribar fins a la Font Gòtica (que Aior també ens ha fet conèixer que va ésser acabada de construir el 1443 pel mestre d’obres barceloní Pere Torrent), picaven contra les parets del palau vescomtal i es cita el nom d’una plaça, la “Plaça d’en Talla Cunís”, la qual, segons Aitor Roger, podria ser l’actual Plaça de Theolongo Bacchio, així com el Carrer “Travessera de la Riera”, que apareix en un escrit de 1741 sobre la processó de les 40 hores, el qual podria ser l’actual Carrer de Theolongo Bacchio.

Monument a Theolongo Bacchio alçat al barri del Besòs de Barcelona el 1973. Autor: Joan Fontanillas.

Tot i que avui acabem de descobrir que Theolongo Bacchio, tal i com el coneixem, és un personatge fictici els blanencs li seguirem tenint un respecte i un record especial.


Gràcies, Aitor, per la teva gran conferència. Ens has fet viatjar en el temps i viure amb emoció una època passada de la nostra estimada vila de Blanes.

Read Full Post »