Dins el cicle de conferències “Els carrers de Blanes”, aquest vespre de divendres Aitor Roger, historiador i tècnic de l’Arxiu Municipal de Blanes, ens ha ofert la conferència Josep Cortils i Vieta, pare de la Renaixença blanenca al Centre Catòlic de Blanes.
Maria Rams (presidenta del Centre Catòlic de Blanes), Aitor Roger (historiador i tècnic de l’AMBL, conferenciant) i Antoni Reyes (historiador i director de l’AMBL). Centre Catòlic de Blanes, 16 d’abril de 2010.
Després de la fantàstica conferència, del passat mes de gener, Theolongo Bacchio, blanenc heroi. Mite o realitat?, on Roger ens va presentar un personatge més aviat mitològic tal i com l’hem conegut (tot i l’efecte que li seguim tenint els blanencs i blanenques) aquest vespre hem aprofundit en un blanenc històric ben real que va viure a la Blanes de meitat-final del segle XIX. Hem començat la conferència situant-nos en el si del personatge descobrint que Josep (o Joseph) Cortils i Vieta va néixer al carrer del Bellaire de Blanes a 7 de febrer de 1839, fill del mariner blanenc Bonosi Cortils i, la també blanenca, Margarida Vieta. De ben jovenet, amb només 14 anys, i després de quedar orfe de pare decidí emigrar a Cuba a fer fortuna, tal i com varen fer molts blanencs a aquella època els quals han passat a la història com a Americanos. I des de les Antilles, ja amb aquesta curta edat, començà a escriure i publicà els seus primers articles a “La Llumenera”, diari de Nova York fundat per catalans.
Placa que encara avui dia podem llegir passant pel carrer del Bellaire.
Amb 35 anys tornà definitivament a Blanes, amb una petita fortuna sota el braç per poder viure de renda per tal de poder dedicar-se exclusivament a la investigació històrica de Blanes i a l’escriptura. Cortils i Vieta era catalanista i impulsà la tertúlia literària, essent un referent per escriptors blanencs posteriors com foren Ruyra, Alemany i Borràs o Ribas i Carreras. Josep Cortils i Vieta es considera el pare de la Renaixença blanenca.
Cortils i Vieta fou un dels fundadors del setmanari La Costa de Llevant.
Soci delegat a Blanes de l’entitat Associació d’excursions catalana, Cortils solia fer sortides per a conèixer el territori. Podem llegir en una de les seves obres “agrupació de collades on han desaparegut boscos que han sigut substituïts per vinyes, en extensió desproporcionada als braços disponibles”, referint-se al paisatge de nostra vila un segle enrere.
Cortils i Vieta no només fou un personatge destacat en les lletres catalanes sinó que també ho sigué en el catalanisme polític. S’adherí al primer congrés catalanista (1880) i fou un dels signants del Memorial de Greuges que es presentà al monarca Alfons XII a 1885. Cortils també va ser delegat a l’Assemblea de Manresa de 1892 on es reclamava la devolució de les Constitucions catalanes.
Aitor Roger ens ha citat algunes de les obres del personatge com Poesies marinescas de 1878 o la novel·la de costums Castic de Déu y Cerca-nius, de 1893. Però la seva obra mestra és, sens dubte, Ethologia de Blanes, publicada a 1886. En aquest fantàstic estudi sobre les tradicions i els costums de la Blanes de l’època. Entre les seccions del llibre trobem “Caràcter moral” on Cortils ens descriu els batejos, comunions, casaments i enterraments a la vila. “Costums de festes de l’any” on trobem totes les celebracions de l’època en el calendari, per exemple d’entre les festes perdudes destacaria el viacrucis de Dijous Sant amb els tabernacles i els 3 nens vestits d’àngel que recitaven el famós a Blanes “… nostre senyor Jesucrist de la paga un nis” o la Fira de la Ceba que es celebrava a la nostra vila per Sant Jordi. Al llibre també hi trobem seccions sobre “jocs i joguines”, “cognoms comuns de l’època” i “preocupacions”. Sota el darrer apartat hi trobem costums ben curiosos i divertits com el de fer el senyal de la creu en sentir un tro (tot recitant “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”) o aquella broma que feien la canalla blanenca als seus companys més innocents assegurant-los que recolzant l’ orella a una roca llisa de s’Auguer sentirien les campanades de Mallorca… i els arribava la patacada, orella esclafada contra la roca!
Exemplar original d’ Ethologia de Blanes de 1886. Fons AMB. (És curiós veure aquest accent a Blánes).
Josep Cortils i Vieta va morir a Blanes el 6 d’octubre de 1898 després d’una llarga malaltia que, sembla ser, l’havia deixat paralític.
El llibre Ethologia de Blanes va ser reeditat a 1990 en motiu del gran homenatge pòstum que els blanencs i blanenques varen fer a l’autor. Entre els actes popular d’aquell 9 de setembre de 1990 es va celebrar una missa a la Parròquia, sardanes a la plaça de Theolongo Bacchio, acte institucional al teatre de can Vila (on Joaquim Ruyra va llegir una biografia de l’homenatjat) i , amb l’acompanyament de l’orquestra de Tordera, es va destapar la placa que batejà el primer tram del Passeig de Mar de Blanes amb el nom de Passeig de Cortils i Vieta.
Aitor Roger amb una imatge antiga del Passeig Cortils i Vieta i un dels dos retrats que han arribat als nostres dies de l’escriptor blanenc.
Per acabar m’agradaria ressaltar la idea que Aitor Roger ha llençat a l’aire insinuant que ja seria hora de reeditar Ethologia de Blanes. M’apunto a col·laborar en aquesta iniciativa. Cortils i Vieta s’ho mereix, Blanes s’ho mereix.
Llegir també:
Blanes en imatges 