Feeds:
Entrades
Comentaris

Vot de Vila 2010

Ahir, diumenge 31 d’octubre de 2010, blanencs i blanenques vàrem anar a l’ermita del Vilar per renovar el Vot de Vila, tal i com han anat fent els nostres avantpassats, anualment, des de 1795 coincidint, o amb data propera, a l’aplec de Sant Rafel (fins fa ben poc es celebrava el 24 d’octubre, actualment la festivitat de Sant Rafel es celebra el 29 de setembre, juntament amb la resta d’arcàngels, Miquel i Gabriel).

Imatge de Sant Rafel a l’ermita del Vilar.

Va ser a 24 d’octubre de 1795 quan la santa imatge de la Mare de Déu del Vilar va ser retornada a la seva ermita original -després de passar un temps a la Parròquia de Santa Maria per demanar la seva protecció a la vila de Blanes durant l’invasió francesa (Guerra Gran)- i el Vot de Vila va ser ratificat davant el notari Manel Mirambell. D’ençà d’aquell 24 d’octubre, blanencs i blanenques anualment hem renovat el Vot de Vila a l’ermita del Vilar.

Aquí tenim un parell de fotos de la renovació del Vot de Vila per part de les autoritats civils de la nostra vila i el solemne Ofici celebrat tot seguit ahir, 31 d’octubre de 2010 a l’ermita del Vilar de Blanes.

Josep Trias, alcalde de la vila de Blanes, renovant el Vot de Vila sota l’emorosa mirada de la Mare de Déu del Vilar. Ermita del Vilar, 31/10/10.

Ofici de Sant Rafel. Ermita del Vilar, 31/10/10.

Després de 215 anys seguim anant al de Blanes al Vilar cada diada de Sant Rafel, renovant el Vot de Vila, tot recordant quan vàrem ésser deslliurats del setge estranger.

 

Més informació a l’escrit de l’amic Aitor Roger publicat a http://blogblanes.wordpress.com/2010/10/27/vot-de-la-vila-de-blanes-2010/.

 

Ja feia dies que els meteoròlegs ens anunciaven una situació isobàrica gens corrent per a la nostra costa de la mediterrània occidental. Els models s’ajustaven i les previsions cada dia eren més clares, a partir de l’11 d’octubre arribaria un potent sistema de baixes pressions a casa nostre. Alguns meteoròlegs s’atreviren a mencionar el nom de cicló, amb la boca petita, altres directament mencionaren el desconegut Medicane. Tal i com indica la seva paraula composta de les angleses Mediterranean Hurricane, el medicane és un “cicló mediterrani”, fenomen rar al mare nostrum però que sembla estem patint a hores d’ara. Precisament la següent imatge correspon al mapa isobàric previst per aquest matí (12 h UTC).

Ara bé, estiguem en una situació de medicane o no, des de Blanes el que sí que hem notat ha estat el fort temporal de mar de tota la jornada d’ahir, el qual es va anar intensificant amb el pas de les hores.

Aquí tenim una mostra de l’evolució temporal d’ahir en fotos:

Sa Palomera des del Passeig de Mar, 11/10/10, 09:30 h.

Sa Palomera des del port esportiu, 11/10/10, 09:30 h.

Foto de l’inici del temporal a “El Temps” de TV3 de després del TN Migdia. 11/10/10.

Temporal intensificant-se. Les andanes ja pujen al Passeig de Mar, 11/10/10, 18 h.

Les obres del moll davant del temporal. 11/10/10, 18 h.

Boies arrencades del mort i portades al Passeig de Mar pel temporal. 11/10/10, 18:30 h.

Adanes entrant a la Riera, embussant-la amb la sorra. Màquines treballant, traient sorra per evitar que ens neguéssim amb la pluja que estava  prvista per la nit. 11/10/10, 18:30 h.

Temporal des de Sant Andreu de Sa Palomera. 11/10/10, 18:30 h.

I, a hores d’ara, tot i que el temps no està pas arreglat, ni molt menys. El temporal de mar s’ha afeblit respecte al d’ahir. Aquí tenim la imatge de la badia de blanes ara mateix (a s’abanell encara s¡hi aprecia fort temporal), 12/10/10, 12: 50 h.

12/10/10, 12: 50 h.

Aquest migdia a l’ermita de Sant Francesc, blanencs i blanenques hem celebrat l’any Maragall a Blanes. Precisament avui mateix celebrem el 150è aniversari del naixement del poeta.

L’acte ha tingut lloc davant de l’ermita de Sant Francesc i ha començat amb l’entrega d’un obsequi de part de l’Ajuntament de Blanes a la família del poeta Maragall. Posteriorment ha tingut lloc un preciós recital de cançons populars catalanes per part del Cor de Cambra Sota Palau, sota la direcció de Josep Maria Guinart. Seguidament, el rapsode blanenc Salvador Roca ha recitat bonics poemes de Maragall, algun dels quals escrits des de Blanes, tot fent referència a l’amistat entre Maragall i Joaquim Ruyra i les estades del poeta homenatjat a la nostra vila de Blanes, a principis de segle passat. Per a concloure l’acte les autoritats blanenques i familiars del poeta Maragall han descobert una placa commemorativa situada a la paret lateral, exterior de l’ermita. A continuació tenim les fotos de la celebració:

Ermita de Sant Francesc restaurada. Bona feina de l’associació blanenca Estimem les Ermites! Foto, Aitor Roger.

Autoritats de Blanes entregant un exemplar de Marines i Boscatges del blanenc Joaquim Ruyra, on hi trobem l’epistolari entre Ruyra i Maragall, a la família Maragall.

El Cor de Cambra Sota Palau ha hagut de cantar des de l’interior de l’ermita degut a la pluja.

Salvador Roca també ha hagut de recitar els poemes de Maragall des de l’interior de l’ermita de Sant Francesc. Foto, Aitor Roger.

Joan Burjachs (regidor de l’Ajuntament de Blanes) i el net, besnet i rebesnet de Joan Maragall descobrint la placa commemorativa.

Placa commemorativa, amb la clara senya del blanenc Ros, amb el poema “Cap al tard a la platja de Sant Francesc”. Escrit per Maragall a Blanes a 1906.

 

Cap al tard en la platja de Sant Francesc


Flameja al sol ponent l’estol de veles

en el llunyà confí del cel i l’aigua.

La mar, inquieta, com un pit sospira

en la platja reclosa i solitària.

¿D’on pot venir la inquietud de l’ona?

Ni un núvol en el cel… ni un alè d’altre…

¿D’on pot venir la inquietud de l’ona?

Misteri de la mar! L’hora és ben dolça.

Flameja, al sol de ponent, l’estol de veles.

Joan Maragall

Blanes, estiu de 1906

Vista de temporal de tardor des de l’ermita. A sota, la cala de Sant Francesc i al fons s’Agulla.

En el número de setembre de la revista blanenca RECVLL es reconeix la iniciativa de diversos llocs web dedicats a la nostra vila de Blanes amb el mensual Pòdium blanenc a la cultura. Aquest bloc és un dels 3 llocs reconeguts. Moltes gràcies, companys del Recvll! Entre tots seguirem fotografiant, parlant, escrivint, … sobre la nostra estimada  vila de Blanes.

BLANDA AETERNA MMX.

Aquest passat cap de setmana a Blanes hem celebrat les 2es Jornades de Reconstrucció Històrica BLANDA AETERNA. Entre els dies 10 i 12 de setembre, hem tornat a retrocedir en el temps 2000 anys per aterrar a la Blanda romana. Aquí tenim un resum de les que hem dut a terme en imatges:

BLANDA, PARVA OPPIDA ROMANA

Amb la romanització el nostre territori a partir del s.III aC el territori que avui ocupa Blanes, s’anomenà Blanda, la forma romana del topònim indígena. Gairebé han transcorregut 2000 anys d’una de les primeres nostícies escrites de Blanda, que devem a l’historiador romà Pomponi Mela i a la seva obra De chorographia, on qualifica Blanda de petita població fortificada, és a dir, de parva oppida.

Programa Blanda Aeterna (programa en pdf).

CASTRUM I LEGIONARIUS

Legionaris de les legions LEGIÓ V MACEDÒNICA, LEGIÓ VIII AUGUSTA, I COHORS GÀLICA i I GERMÀNICA,  grups de soldats romans de Blanes, França, País Vasc i Tarragona varen habitar el campament romà (castrum) instal·lat a la platja i ens varen oferir simulacres de lluites així com la instrucció militar.

Campament romà.

Desfilada militar dels romans blanencs.

Instrucció militar de la Legió VII Augusta.

Tir d’artilleria romana.

GLADIATORIS

Vinguts directament d’Hongria, la Familia Gladoiatoria ens va oferir uns impressionants espectacles de lluita de gladiadors.

Familia Gladoiatoria.

THEATRUM I MUSICA

Pel que fa a la música, a Blanda Aeterna MMX vàrem gaudir de la presència del grup alemany Pätzold que ens varen amenitzar les lluites de gladiadors i ens varen oferir un concert amb el seu fantàstic orgue d’aigua.

Petit vídeo on podem escoltar el grup de música, a més a més de veure alguna activitat d’instrucció militar, així com dels gladiiadors:

I pel que fa al teatre , vàrem poder viure en directe una obra a càrrec del grup tarragoní Thaleia on es va mostrar la vida quotidiana civil a l’època romana.

Thalia.

CAVALLERIA

Els espectacles que reuniren més espectadors varen ser els relacionats amb la cavalleria romana.

Aus rapinyaires

També ens varen visitar un grup d’aus rapinyaires amb els seus cuidadors, els quals ens varen oferir demostracions d’enlairament.

Gamarús de Lapònia.

Mussol reial.

Mercat romà i zona de recreació històrica

Finalment voldria mostrar algunes imatges de la zona de recreació històrica, així com del mercat romà.

Fuster fent una llança.

Ferrers treballant en una arma de ferro.

Establiments amb cuina i begudes de l’època.

Aquest és el petit resum fotogràfic d’un blanenc que el passat cap de setmana va pujar a la màquina del temps per viatjar 2000 anys enrere, tot visitant la vila de Blanda.

Certament, a l‘avinguda de la nit, quan manca la marinada i encara no ha entrat l’oratge, la xafogor no deixa viure sota cobert. Tothom surt a cercar la fresca, i llavors la platja convida la gent com la llar a l’hivern. Cada u s’ajunta amb els coneguts que li són més simpàtics, se formen colles a la vora del mar, i , mentre el cos se retorna gaudint la bravada de l’aigua, s’enraona, se riu, se canta i es passen xaladament les hores.

Joaquim Ruyra i Oms des de Blanes a 1920. Obra Pinya de Rosa, Vetlles d’estiu.

Per ser més estricte hauria d’haver titulat l’entrada com a “nostàlgia d’agost” o bé “nostàlgia de vacances estiuenques”, ja que l’estiu astronòmic no ens acomiadarà fins el proper 23 de setembre a les 03:09 h UTC (equinocci de tardor 2010). Però l’estiu sentimental s’ha ben finit.

El passat 28 d’agost la Colla Gegantera de Blanes va  organitzar la XII Trobada Gegantera de Blanes. Tot va comançar amb la, ja tradicional, plantada de gegants al Passeig de Mar.

Les colles que varen participar a la trobada són les següents.

  • Esbart Joaquim Ruyra de Blanes.

  • Colla Gegantera de Flaçà.

  • Colla Gegantera de Palafolls. Que va presentar els seus gegants nascuts el pasat setembre de 2009 i apadrinats pels de Blanes i Pineda.

  • Colla Gegantera de Sant Joan de Vilatorrada.

  • Colla Gegantera de Santa Coloma de Farners.

  • Fundació Amics Joan Petit – Nens amb càncer. La fundació blanenca enguany ens ha presentat el seu nou gegantó, nascut el juny passat.

  • Colla Gegantera de Blanes.

Nostres gegants i gegantons. D’esquerra a dreta: Es Forcaner, Vadó Set-Tossos, Gastó i Caterina.

Després de la plantada va tenir lloc la cercavila pels carrers de Blanes fins a tornar al Passeig de Mar on va tenir lloc el ball de gegants així com l’entrega de premis del concurs de dibuix infantil Gegants de Blanes entregats pel cap de Colla de la Colla Gegantera de Blanes, Joan Bertrana, i l’alcalde de nostra vila, Josp Trias. L’acte fou presentat per l’equip del programa MANS de Catalunya Ràdio, Ester Plana i el blanenc i amic Quim Rutllant. Aquí en tenim algunes fotos:

Cercavila de gegants. Carrer Ample.

Grallers de la Colla gegantera de Blanes amb en Gastó i na Caterina al fons. Carrer de Raval, davant de la Plaça del Peix.

Geganta de Flaçà davant de Sa Palomera.

Nans i gegants de Blanes al Passeig de Mar.

Per tancar la trobada a la Plaça dels Dies Feiners va tenir lloc el sopar de colles i després Festa Gegantera amb el DJ Vadó Set-Trossos.

Sopar de Colles a la Plaça dels Dies Feiners de Blanes.

DJ Vadó Set-Torssos. Festa gegantera amenitzada pels companys Quim i Marc.

Fins la propera Trobada Gegantera companys colles!

El passat cap de setmana els blanencs i blanenques vàrem celebrar la nostra Festa Major Petita en honor als nostres copatrons, Sants Bonosi i Maximià.

Ofrena floral als “Santets” (a la fornícula del carrer Ample) per part dels regidors de les forces de govern a la vila de blanes. 20/08/10.

El dia 21 d’agost celebrem la diada de Sant Bonosi i Sant Maximià, dos màrtirs llegendaris del segle segon després de Crist, que segons la nostra llegenda foren fills de blanes i moriren martiritzats a la mateixa vila degut a la seva fe cristiana (concretament a 21 d’agost de 156). Des de 1668 són copatrons de la nostra vila de Blanes.

Goigs a llaor de Sant Bonosi i Sant Maximià de 1995, els més nous que s’han fet i que actualment es reparteixen a l’Ofici.

El dia 21 va començar amb la tirada a l’art que organitza anualment Acció Cultural Es Viver davant de la plaça dels Pins, seguida d’una sardinada popular. Sort de les sardines de teranyina, perquè amb l’art vàrem treure més borns que no pas peix! (un quilet d’escatutxo i para de comptar, però la gràcia de l’activitat és el fet de reproduir aquest antic mètode de pesca per tal de que no es perdi en l’oblit de blanencs i blanenques).

Tirada a l’art i sardinada amb Acció Cultural Es Viver. Els Pins, 21/08/10.

El mateix matí de Festa Major, sota l’arcada dels copatrons vàrem gaudir de la tradicional xocolatada.

Xocolatada sota l’arc dels Santets. 21/08/10.

I a les 12 h va tenir lloc l’inici de l’Ofici, el 1r oficiat per Mn. Enric, de Sant Bonosi i Sant Maximià, copatrons de la vila de Blanes.

Imatge de Sant Bonosi i Sant Maximià decorada amb flors a l’Ofici. Parròquia Santa Maria, 21/08/10.

Tal i com fem cada dissabte de la setmana de Festa Major Petita des de fa 28 anys, el mateix dia de Sant Bonosi (enguany caigué en dissabte) un total de més de 3600 persones vàrem participar de la “Marxa de Sant Bonosi”, la XXVIII Caminada Popular Nit de Sant Bonós. Enguany amb la compra dels dorsals, i d’unes samarretes que més de 1000 persones vàrem dur a la marxa, s’ha col·laborat amb la fundació blanenca Amics Joan Petit – Nens amb Càncer.

Preparació per a la marxa. Tanques, taules, xíndris, aigües,…

Tot a punt per coemnçar la marxa. 21/08/10, 22h.

Marxa de Sant Bonosi. L’arribada, 21/08/10. Foto, Joan Torner.

Diumenge 22 al matí, com cada diumenge de Festa Major Petita, es va celebrar la 37a edició de la Cronoescalada al castell de Sant Joan.

37a Cronoescalada al castell de Sant Joan. 22/08/10.

I per acabar les activitats de la nostra Festa Major Petita, Acció Cultural Es Viver va organitzar les de diumenge 22. Primer de tot la bermutada sota l’arc dels copatrons a les 12 del migdia acompanyada d’un divertit “caraoke” amb música en directe per Toni Mañach.

Bermutada sota l’arc dels copatrons amb Acció Cultural Es Viver.

Toni Mañach va interpretar la música per al “caraoke” de Festa Major Petita. 22/08/10.

I tot seguit, i ara sí per acabar la Festa, davant de la Cooperativa blandense Es Viver va iorganitzar un dinar popular seiguit d’una quina. Bon fi de Festa Major Petita de Blanes 2010.

Ferran Pujades cantant els números de la quina. 22/08/10.

Després d’una setmana d’activitats la Festa Major de Blanes s’ha acabat. Aquí presentem un resum de les festes en imatges.

Tot va començar el dia 22 de juliol amb el Pregó de la Festa Major que enguany ens va oferir Mn. Miquel Àngel Ferrés, rector de la Parròquia de Santa Maria de 1997 a 2009. L’acte va tenir lloc, com cada any, a la Plaça dels dies Feiners i va culminar amb l’humor de Xuriguera i Faixedas (ex Teatre de Guerrilla).

Josep Trias, alcalde de Blanes, oferint la Font Gòtica al Pregoner de la Festa Major d’enguany, Mn. Miquel Àngel. 22/07/10.

Xuriguera i Faixedas (ex Teatre de Guerrilla) varen donar inici a la Festa Major de Santa Anna 2010. 22/07/10.

I a 2/4 d’11 va arribar el primer dia del Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa de Blanes. Trofeu Vila de Blanes. Amb la Pirotècnia Santa Chiara d’Itàlia. Enguany hem celebrat el 40è aniversari del Concurs, però tenim constància de la celebració de la diada de Santa Anna a Blanes amb Focs Artificials a finals del segle XIX.

Pirotècnia Santa Chiara d’Itàlia, 22/07/10.

El dia 23 la pirotècnia Vulcano S.L. de Madrid, la guanyadora del concurs de l’any passat, va ser l’encarregada de presentar el seu espectacle des de Sa Palomera.

Pirotècnia Vulcano S.L. de Madrid, 23/07/10.

I després dels Focs vàrem poder gaudir d’una bona estona a la Plaça dels Dies Feiners amb La Nova Trinca on vàrem poder recordar algunes de les cançons que varen fer famós al grup format per Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual. En el següent vídeo que vaig poder gravar durant l’actuació podem escoltar Festa Major.

La Nova Trinca oferint-nos L’habanera. Plaça dels Dies Feiners, 23/07/10.

L’endemà, 24 de juliol, va ser el torn de la pirotècnia Martí de Castelló, que ens va oferir un gran espectacle (el qual s’ha endut el 3r Premi d’enguany).

Pirotècnia Martí de Castelló, 24/07/10.

I després dels Focs a la Plaça dels Dies Feiners va tenir lloc el Festival Folclòric de Santa Anna, on visitants i blanencs vàrem poder gaudir dels balls de l’Esbart Ciutat Comtal, els Coros y Danzas Virgen del Rocío de Alhama de Murcia i l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes.

L’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes oferint-nos Marina.

El dia 25 de juliol la pirotècnia Europlà de València, amb una gran trajectòria a Blanes (1r Premi a 2005 i 2006 i 2n Premi a 2008) va venir ben preparada per oferir-nos un gran espectacle.

Coets preparats per la pirotècnia Europlà davant de Sa Palomera. Tarda de 25/07/10.

Aquest dia vàrem poder sentir un dels espectacles de Focs més sorollosos que s’han llaçat a Blanes. Fins i tot varen causar estralls trencant vidres dels locals i vivendes de la zona de Sant Andreu de Sa Palomera. (Notícia a El Punt Diari i a El Diari de Girona).

Tot i això la pirotècnia Europlà s’endú el 1r Premi del Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa de Blanes. Trofeu Vila de Blanes 2010.

El dia 26, diada de Santa Anna, vàrem començar les celebracions de la nostra Festa Major amb l’Ofici Solemne en honor a Santa Anna, patrona de nostra vila.

Ofici de Santa Anna. Parròquia Santa Maria, 26/07/10.

Imatge de Santa Anna decorada amb flors. Parròquia Santa Maria, 26/07/10.

Els gegants de Blanes, Gastó i Caterina, baixant d’Ofici. 26/07/10.

I deprés de l’Ofici de Santa Anna, com cada any, l’Esbart Joaquim Ruyra ens va oferir el Ball de Morratges davant de l’Ajuntament.

Ball de Morratges amb l’Esbart Joaquim Ruyra. 26/07/10.

I el dia de Santa Anna els Focs varen recaure a càrrec de la pirotècnia Igual de Barcelona, els quals després de molts anys d’absència a Blanes varen portar un molt bon espectacle que els va portar a guanyar el 2n Premi del Concurs.

Pirotècnia Igual de Barcelona. 26/07/10.

I, finalment, el dia 27 el Concurs de Focs d’enguany va finalitzar amb la representació més llunyana, la pirotècnia Apogeé Fireworks de Canadà que varen venir per primer cop a concursar a Blanes.

Pirotècnia Apogeé Fireworks de Canadà. 27/07/10.

Al web de l’Ajuntament de Blanes trobem els Resultats de l’acta de votació del Jurat qualificador del 40è Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava, Trofeu Vila de Blanes.

Com cada any la Festa Major de Santa Anna va acabar amb el tradicional Aplec de l’Amor a la Cala de Sant Francesc o Cala Bona. Sardanes, pollastre amb samfaina i concert.

Aplec de l’Amor, Cala de Sant Francesc o Cala Bona, 1920. Fons Sala, AMB.

Corpus 2010

El passat diumenge 6 de juny els blanencs i blanenques vàrem celebrar la diada de Corpus Christi i, com cada any, per fer-ho vàrem passar el matí i migdia fent les tradicionals catifes de flors per on, a quarts de 9 del vespre, passaria la processó amb la custòdia sota tàlem i els nois i noies que enguany han fet la Primera Comunió.

Les catifes les vàrem fer al barri de Raval (ja fa molts anys que la zona encatifada del Corpus blanenc ha quedat limitada al voltant de la Parròquia de Santa Maria), concretament pels carrers de Raval, Filadors, Papus, Plaça de l’Església i Plaça Mossèn Joan Quer. Enguany les catifes estaven dedicades als jardins botànics de la nostra vila, el Marimurtra i el Pinya de Rosa. Aquí tenim un resum de la diada en imatges i en ordre cronològic:

Carrer de Raval.

Carrer de Raval.

Plaça de Mn. Joan Quer.

Carrer dels Papus.

Carrer de Raval.

Carrer de Filadors.

Carrer de Raval.

Carrer de Filadors.

Imatge del Jardí botànic Marimurtra de Blanes plasmada a una de les catifes de la Plaça de Mn. Joan Quer.

Imatge del Jardí botànic Pinya de Rosa de Blanes plasmada a una de les catifes de la Plaça de Mn. Joan Quer.

Plaça de l’Església.

Carrer dels Papus.

Detall del carrer de Raval.

Enguany va ser la 1a processoó de Corpus per Mn. Enric a Blanes i la 1a ocasió en que les noies duien el tàlem (confraria de la Mare de déu de Pasqua).

Com a curiositat podem comentar que un detall meteorològic d’una de les catifes va ésser enviat i publicat a “El Temps” de TV3.